SESSIÓ 5

Avui a la sessió de Cos i Veu hem treballat l’expressió corporal.

En arribar al gimnàs, ens hem tret les sabates i hem agafat una màrfega. Tot seguit, hem fet una rotllana i la Cecilia ens ha explicat com serà la sessió. Avui, l’objectiu, era deixar una mica de banda la veu i centrar-nos més en el cos.

El primer exercici que hem dut a terme ha consistit a caminar, tots, pel gimnàs tenint en compte 4 consignes: primer, tenint en compte que ens dominava el cap (allà on anava el nostre cap anàvem nosaltres), després tenint en compte que ens dominava el pit, tot seguit ens dominava el ventre i per acabar ens dominaven les cuixes.

Quan hem acabat de fer l’exercici, ens hem assegut tots a les màrfegues i ha vingut la part més interessant: posar en comú sensacions i pensaments.

Aquells que s’han sentit còmodes amb el cap o el ventre han dit unes sensacions similars i, aquells, com en el meu cas, que ens hem sentit bé quan ens dominava el pit o les cuixes hem dit unes altres sensacions. La Cecilia s’ha sorprès molt perquè han sortit paraules molt interessants: alegre, segur, emocionat, predisposat, atent, dominant...

Ha sigut una estona molt enriquidora, atès que, jo, personalment, he aprés moltíssim.

Un cop hem finalitzat la posada en comú de tot allò que hem sentit, la Cecilia ens ha explicat com, la predisposició del nostre cos expressa, moltes vegades, més que tot allò que parlem.

Tot seguit, hem fet una altra activitat similar. L’activitat consistia posar-nos en fileres i caminar en línia recta d’una punta del gimnàs a l’altre ficant-nos en el paper d’una persona que estrena roba nova.

Fer aquesta activitat li ha servit a la Cecilia per explicar-nos i fer-nos entendre com és d’important creure’ns allò que pensem i demostrar-ho amb actitud. Ja que, si no demostrem allò que sentim amb el nostre cos difícilment ho transmetre’m només amb les paraules.

I aquesta idea, és molt important que la tinguem sempre present, ja que nosaltres com a futures docents d’infantil hem de tenir en compte que en la nostra professió al llarg del dia ens trobarem davant moltes situacions diferents i, en totes elles, sense deixar de ser nosaltres, ens haurem de mostrar d’una forma o d’una altra i, per tant, seran el nostre cos i la nostra veu els encarregats de transmetre allò que volem.

Per acabar la sessió, i, per acabar d’entendre com és d’important tenir una bona actitud corporal, la Cecilia ens ha fet cantar la cançó del sol solet. Primer, l’hem cantat utilitzant la cistella (per projectar correctament la veu) i tot seguit, l’hem cantat posant-nos, de nou, en el paper d’aquella persona que estrena vestit: el canvi ha sigut molt fort!

Sense dubte, a la sessió d’avui he après molt, però allò que més m’ha fet pensar és que, per tenir una bona projecció de la veu i transmetre allò que volem és imprescindible tenir també una bona actitud corporal. 

El cos i la veu són un engranatge que, un sense l’altre, no tenen sentit.

SESSIÓ 4

Avui, després de portar bastants sessions fent les classes online, per fi, hem pogut anar a la universitat a fer classe presencial!

Per començar, hem arribat al gimnàs de la nostra facultat i la Cecilia ens ha indicat que agaféssim una màrfega i ens traguéssim les sabates.

Un cop estàvem tots en el nostre lloc, respectant les mesures de seguretat, ens hem estirat a terra i hem parlat sobre la respiració. Tot seguit, hem passat a comprovar les nostres respiracions, amb la finalitat d’aconseguir tenir una bona consciència i control d’aquesta.

L’activitat consistia a valorar si la nostra respiració era la mateixa agafant aire i deixant-lo entrar. Tot seguit, alguns companys han expressat com havia sigut la seva respiració en ambdues situacions i hem pogut veure així com tothom té diferents percepcions i diferents maneres de respirar. Com diu la frase de la setmana:

La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte”.

F. Leboyer

Després de treballar la respiració, la Cecilia ha aprofitat que estàvem tots junts de manera presencial per veure en persona com eren les nostres veus i com la projectàvem, per això hem cantat una cançó. Al principi el resultat no ha sigut l’esperat, i per tant, a continuació, hem fet tot un seguit d’activitats que ens han ajudat a relaxar-nos, a treballar la nostra veu, la nostra respiració  i la nostra projecció per després cantar de nou la cançó i notar la diferència.

Les activitats que hem fet han sigut les següents: l’exercici de 4 grapes, l’exercici de cap a terra i l’exercici de la pantalla i/o la cistella.

L’exercici de posar-nos en 4 grapes i bordar com gossos, ha sigut molt graciós, a tots ens ha fet molta vergonya, però després hem entès la seva utilitat.

L’exercici de cap a terra també ha sigut molt interessant, ja que, personalment, m’ha permès entendre com és d’important ser conscients de cap a on volem projectar la veu.

Finalment, hem dut a terme l’exercici de la pantalla i/o la cistella i per acabar la sessió hem tornat a cantar la cançó de l’inici de la classe, el resultat ha sigut totalment diferent i he quedat molt sorpresa, és increïble com la veu pot canviar si la treballes.

Fer Cos i Veu presencial és totalment diferent! Ha estat una molt bona experiència!

SESSIÓ 3

 Avui hem iniciat la classe amb la següent frase:

Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cen-peus no va saber caminar.

Proverbi xinès

Tot seguit, hem començat a treballar l’estructura bàsica del cos i l’esquema corporal, que amb el seu control ens permetrà projectar la veu de manera correcta.

Per posar en pràctica la teoria hem fet dues activitats “El plom” i la “R”. L’activitat de la “R” ha sigut molt divertida i útil!

Després, en petits grups, hem treballat de nou la cistella i aquest cop hem introduït la pantalla. Dient la frase “cega, cega, lliga, lliga, porta el blat a la botiga” hem pogut practicar la projecció de la veu.

Abans, però, quan hem parlat sobre la projecció de la veu, ens ha sorprès molt a tots saber que la veu comença el seu recorregut al ventre i no pas a les cordes vocals. Hem fet petites comprovacions i fàcilment ens hem adonat! (Ara entenem el perquè de la frase d’avui...).

Conèixer el nostre cos és essencial per tenir un bon control de la nostra veu.

SESSIÓ 2: ACTIVITAT EIX CENTRAL

 

A l'assignatura de Cos i Veu estem treballant la consciència corporal a partir de diverses activitats explicades al llibre "La veu. Orientacions pràctiques" de Gasull, Godall i Martorell (2004).

Per portar-ho a la pràctica hem hagut d'escollir una activitat d'aquest mateix llibre per anar treballant la nostra consciència corporal al llarg de la setmana amb la finalitat de reflexionar sobre les sensacions que hem tingut i les dificultats que ens han pogut sorgir durant aquest temps.

Jo he escollit l'activitat d'Eix Central, ja que, des del primer moment que la professora ens la va explicar em va semblar una activitat molt útil pel meu dia a dia.

L'objectiu principal d'aquesta activitat és prendre consciència de l'eix central del nostre cos i aconseguir una bona verticalitat.

L'activitat consisteix a estirar-nos a terra, panxa enlaire, imaginant-nos que dins del nostre cos hi tenim un eix, similar a un cilindre, que comença a la base del cap i ens travessa el cos fins a la base de la pelvis. Hem d'aconseguir visualitzar aquest eix alineat, i, si pel contrari, el veiem tort, hem d'ajustar el cos de manera que aconseguim sentir-lo i veure'l com un tub vertical.

Tot seguit, només cal jugar amb l'eix, i jo, he decidit durant aquesta setmana jugar amb ell tant asseguda com dreta.

Quan ho he fet dreta, he estat en constant moviment, i els primers dies, la meva sensació no era gens bona, ja que m'adonava que aquest eix no estava tan alineat com jo desitjo.

Quan feia l'activitat asseguda, al contrari, dominava millor la situació i acabava amb més bones sensacions.

Però, amb el pas dels dies, amb la pràctica, i amb una actitud positiva i segura, he aconseguit sentir que l'eix em dominava a mi, tot i que al principi només em dominava per estones, avui quan ho he tornat a fer, aquesta estona s'ha allargat, i això m'ha deixat molt satisfeta.

Per tant, després d'haver estat tota la setmana practicant aquesta activitat, puc dir que és una activitat molt útil per a mi, i que a més d'ajudar-me a treballar la verticalitat, també m'ha ajudat a relaxar-me i a ser molt més conscient del meu cos. 

SESSIÓ 2

Les sessions de COS I VEU continuen sent online, així i tot, les estem aprofitant molt!

Avui hem treballat diferents aspectes teòrics i pràctics i tots han sigut molt interessants. Però com cada setmana, abans de començar, la Cecilia ens ha fet reflexionar sobre la següent frase:

 

Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com sóc. És disposar-me a créixer.

Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos

A partir d’aquesta frase, hem valorat la importància de la nostra veu: aquesta ens permet ser, expressar el que sentim, comunicar-nos, estar. I per tant, s’ha de valorar, s’ha de cuidar i s’ha de treballar.

Tot seguit, hem treballat diferents aspectes teòrics com els diferents tons o les diferents maneres d’utilitzar la veu per a després començar amb la part pràctica.

A la part pràctica hem tornat a treball la consciència corporal a partir de treballar els punts de contacte a terra. Hem treballat l’actitud corporal i la projecció de la veu.

Però, el que més ens ha agradat a tots, ha sigut posar en pràctica dues activitats molt útils: l’eix central i la cistella. L’eix central ens permet tenir una bona actitud corporal i la cistella ens permet projectar bé la veu.

Al principi hem passat una mica de vergonya, però després hem gaudit molt aprenent!

La Cecilia, en acabar la sessió, ens ha convidat a reflexionar sobre una de les activitats proposades: l’hem de realitzar durant un parell de dies i després valorar quines sensacions tenim. Jo, ho tinc clar, treballaré l’eix central, perquè sé que és un aspecte que necessito treballar.

Anem a totes!