SESSIÓ 5

Avui a la sessió de Cos i Veu hem treballat l’expressió corporal.

En arribar al gimnàs, ens hem tret les sabates i hem agafat una màrfega. Tot seguit, hem fet una rotllana i la Cecilia ens ha explicat com serà la sessió. Avui, l’objectiu, era deixar una mica de banda la veu i centrar-nos més en el cos.

El primer exercici que hem dut a terme ha consistit a caminar, tots, pel gimnàs tenint en compte 4 consignes: primer, tenint en compte que ens dominava el cap (allà on anava el nostre cap anàvem nosaltres), després tenint en compte que ens dominava el pit, tot seguit ens dominava el ventre i per acabar ens dominaven les cuixes.

Quan hem acabat de fer l’exercici, ens hem assegut tots a les màrfegues i ha vingut la part més interessant: posar en comú sensacions i pensaments.

Aquells que s’han sentit còmodes amb el cap o el ventre han dit unes sensacions similars i, aquells, com en el meu cas, que ens hem sentit bé quan ens dominava el pit o les cuixes hem dit unes altres sensacions. La Cecilia s’ha sorprès molt perquè han sortit paraules molt interessants: alegre, segur, emocionat, predisposat, atent, dominant...

Ha sigut una estona molt enriquidora, atès que, jo, personalment, he aprés moltíssim.

Un cop hem finalitzat la posada en comú de tot allò que hem sentit, la Cecilia ens ha explicat com, la predisposició del nostre cos expressa, moltes vegades, més que tot allò que parlem.

Tot seguit, hem fet una altra activitat similar. L’activitat consistia posar-nos en fileres i caminar en línia recta d’una punta del gimnàs a l’altre ficant-nos en el paper d’una persona que estrena roba nova.

Fer aquesta activitat li ha servit a la Cecilia per explicar-nos i fer-nos entendre com és d’important creure’ns allò que pensem i demostrar-ho amb actitud. Ja que, si no demostrem allò que sentim amb el nostre cos difícilment ho transmetre’m només amb les paraules.

I aquesta idea, és molt important que la tinguem sempre present, ja que nosaltres com a futures docents d’infantil hem de tenir en compte que en la nostra professió al llarg del dia ens trobarem davant moltes situacions diferents i, en totes elles, sense deixar de ser nosaltres, ens haurem de mostrar d’una forma o d’una altra i, per tant, seran el nostre cos i la nostra veu els encarregats de transmetre allò que volem.

Per acabar la sessió, i, per acabar d’entendre com és d’important tenir una bona actitud corporal, la Cecilia ens ha fet cantar la cançó del sol solet. Primer, l’hem cantat utilitzant la cistella (per projectar correctament la veu) i tot seguit, l’hem cantat posant-nos, de nou, en el paper d’aquella persona que estrena vestit: el canvi ha sigut molt fort!

Sense dubte, a la sessió d’avui he après molt, però allò que més m’ha fet pensar és que, per tenir una bona projecció de la veu i transmetre allò que volem és imprescindible tenir també una bona actitud corporal. 

El cos i la veu són un engranatge que, un sense l’altre, no tenen sentit.