S'ACABA L'AVENTURA

L'aventura que empreníem mesos enrere amb l'assignatura de COS i VEU avui arriba al seu final i per concloure només puc donar les gràcies: gràcies a la Cecília i a tots aquells professionals que han considerat oportú i imprescindible oferir aquesta assignatura al Grau d'Educació Infantil.

Ser mestre és una professió increïble, i les nostres eines de treball són la paciència, l'afecte i la responsabilitat, però també i, mai ho hem d'oblidar, EL COS I LA VEU. Gràcies a ells podem comunicar-nos, podem cantar, podem explicar contes i poder transmetre la veritable essència de l'educació.

Acabo l'assignatura i m'emporto grans aprenentatges i recursos. 

Ha estat una aventura genial.

Fins aviat,

SESSIÓ 8

Avui ha sigut l'última sessió abans de la prova final de l'assignatura i jo, personalment he gaudit molt.

Hem dedicat la sessió sencera a llegir contes. Tots els companys i jo hem hagut de llegir un trosset del conte que hem portat.

Ha sigut una estona molt enriquidora, atès que, la Cecilia ens anava donant consells i pautes per millorar la nostra projecció de la veu i la nostra actitud corporal.

Per exemple, a mi, que de vegades m'oblido que he de projectar la veu perquè m'escolti tothom, m'ha fet fer dos exercicis molt útils dels quals he après moltíssim: primer m'he hagut de posar un llapis a la boca i mossegant-lo he hagut de llegir unes frases, fer aquest exercici m'ha permès adonar-me'n de la importància de vocalitzar i dirigir la veu.

Tot seguit, per tenir més recursos d'expressió corporal he hagut de dir la mateixa frase amb diferents estats d'ànims i penso que també ha estat un recurs molt eficient. 

Considero que saber explicar contes i fer-ho bé és essencial a la nostra professió.

SESSIÓ 7

Ens trobem a la recta final de l'assignatura. Avui, a la sessió 7 de COS I VEU hem treballat la importància de tenir una veu eficient i sana i les ressonàncies de la veu. 

Per començar la sessió hem fet l'activitat dels punts del contacte, a la qual ens hem hagut d'estirar a terra amb les màrfegues panxa enlaire, sense creuar cames i amb els braços al costat del cos i aconseguir relaxar-nos per reconèixer, sentir i sensibilitzar tots els punts de contacte del cos amb el terra. 

Tot seguit, hem fet l'exercici de la roda dels sons amb l'objectiu de fer sons mantenint al màxim les ressonàncies.

L'activitat ha consistit a fer sons amb la N i simultàniament amb els braços cap endavant fer un gest de roda dibuixant-la amb les mans. 

Progressivament al so de la n li hem anat afegint vocals i finalment la frase "bon dia" (nnnannn bondia, nnnennn bondia...), amb la finalitat de projectar bé la veu. 

 

En acabar, com que s'apropa la prova final, hem repassat l'exercici de "el cap a terra", el qual ha consistit a posar-nos a terra de quatre grapes, recolzant els colzes i la part alta del cap a la màrfega. Seguidament, en aquesta posició hem hagut de dir els dies de la setmana redreçant-nos fins a quedar drets (primer amb el cap a terra, després sense el cap a terra, tot seguit de genolls i finalment dempeus). 

Per finalitzar la sessió, aquells voluntaris que han portat un conte han llegit un trosset amb l'objectiu que la Cecília pugui valorar la nostra projecció de la veu i la nostra actitud corporal.

SESSIÓ 6

Avui per introduir la sisena sessió de Cos i Veu hem treballat els paràmetres que regulen la veu, aquells que influeixen de manera directa en la nostra comunicació i, aquests són: l'altura, la velocitat, la intensitat, les inflexions, les pauses i els accents.

Tot seguit, per comprovar com aquests paràmetres varien segons el que volem comunicar hem fet diverses activitats:

Primerament, en grups de tres, hem hagut d'inventar-nos un idioma i explicar una anècdota. Com que l'idioma era inventat, la clau per entendre'ns era afegir als nostres discursos diferents paràmetres que ens fessin entendre la intenció del missatge.

Després, continuant en la línia de comprendre com són d'important els paràmetres, hem hagut de dir una frase tres vegades expressant diferents estats (alegria, por, tristesa, sorpresa...), ha sigut molt interessant veure com per cada emoció utilitzàvem un paràmetre o un altre!

La tercera activitat, ha consistit a dir l'embarbussament que ens havíem d'aprendre posant l'èmfasi en algun aspecte que volíem destacar, com per exemple, afegint pauses o donant intensitat a la paraula res: Un rus, que és ros, te un ris  i està al ras sense fer RES!

Aprofitant que ens saviem l'embarbussament la Cecilia ens ha fet treballar també la projecció de la veu amb la cistella.

Seguidament, ens hem estirat a terra amb la màrfega i hem treballat l'eix central, el plom i els punts de contacte. També hem fet l'exercici de la "R", però aquest cop, afegint els paràmetres treballats a la sessió.

Per finalitzar la sessió, desprès de conèixer els paràmetres, d'haver recordat com es projecta la veu i d'haver treballat la consciència corporal, hem cantat una cançó i, la Cecilia ha quedat sorpresa, estem progressant molt bé!

SESSIÓ 5

Avui a la sessió de Cos i Veu hem treballat l’expressió corporal.

En arribar al gimnàs, ens hem tret les sabates i hem agafat una màrfega. Tot seguit, hem fet una rotllana i la Cecilia ens ha explicat com serà la sessió. Avui, l’objectiu, era deixar una mica de banda la veu i centrar-nos més en el cos.

El primer exercici que hem dut a terme ha consistit a caminar, tots, pel gimnàs tenint en compte 4 consignes: primer, tenint en compte que ens dominava el cap (allà on anava el nostre cap anàvem nosaltres), després tenint en compte que ens dominava el pit, tot seguit ens dominava el ventre i per acabar ens dominaven les cuixes.

Quan hem acabat de fer l’exercici, ens hem assegut tots a les màrfegues i ha vingut la part més interessant: posar en comú sensacions i pensaments.

Aquells que s’han sentit còmodes amb el cap o el ventre han dit unes sensacions similars i, aquells, com en el meu cas, que ens hem sentit bé quan ens dominava el pit o les cuixes hem dit unes altres sensacions. La Cecilia s’ha sorprès molt perquè han sortit paraules molt interessants: alegre, segur, emocionat, predisposat, atent, dominant...

Ha sigut una estona molt enriquidora, atès que, jo, personalment, he aprés moltíssim.

Un cop hem finalitzat la posada en comú de tot allò que hem sentit, la Cecilia ens ha explicat com, la predisposició del nostre cos expressa, moltes vegades, més que tot allò que parlem.

Tot seguit, hem fet una altra activitat similar. L’activitat consistia posar-nos en fileres i caminar en línia recta d’una punta del gimnàs a l’altre ficant-nos en el paper d’una persona que estrena roba nova.

Fer aquesta activitat li ha servit a la Cecilia per explicar-nos i fer-nos entendre com és d’important creure’ns allò que pensem i demostrar-ho amb actitud. Ja que, si no demostrem allò que sentim amb el nostre cos difícilment ho transmetre’m només amb les paraules.

I aquesta idea, és molt important que la tinguem sempre present, ja que nosaltres com a futures docents d’infantil hem de tenir en compte que en la nostra professió al llarg del dia ens trobarem davant moltes situacions diferents i, en totes elles, sense deixar de ser nosaltres, ens haurem de mostrar d’una forma o d’una altra i, per tant, seran el nostre cos i la nostra veu els encarregats de transmetre allò que volem.

Per acabar la sessió, i, per acabar d’entendre com és d’important tenir una bona actitud corporal, la Cecilia ens ha fet cantar la cançó del sol solet. Primer, l’hem cantat utilitzant la cistella (per projectar correctament la veu) i tot seguit, l’hem cantat posant-nos, de nou, en el paper d’aquella persona que estrena vestit: el canvi ha sigut molt fort!

Sense dubte, a la sessió d’avui he après molt, però allò que més m’ha fet pensar és que, per tenir una bona projecció de la veu i transmetre allò que volem és imprescindible tenir també una bona actitud corporal. 

El cos i la veu són un engranatge que, un sense l’altre, no tenen sentit.

SESSIÓ 4

Avui, després de portar bastants sessions fent les classes online, per fi, hem pogut anar a la universitat a fer classe presencial!

Per començar, hem arribat al gimnàs de la nostra facultat i la Cecilia ens ha indicat que agaféssim una màrfega i ens traguéssim les sabates.

Un cop estàvem tots en el nostre lloc, respectant les mesures de seguretat, ens hem estirat a terra i hem parlat sobre la respiració. Tot seguit, hem passat a comprovar les nostres respiracions, amb la finalitat d’aconseguir tenir una bona consciència i control d’aquesta.

L’activitat consistia a valorar si la nostra respiració era la mateixa agafant aire i deixant-lo entrar. Tot seguit, alguns companys han expressat com havia sigut la seva respiració en ambdues situacions i hem pogut veure així com tothom té diferents percepcions i diferents maneres de respirar. Com diu la frase de la setmana:

La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte”.

F. Leboyer

Després de treballar la respiració, la Cecilia ha aprofitat que estàvem tots junts de manera presencial per veure en persona com eren les nostres veus i com la projectàvem, per això hem cantat una cançó. Al principi el resultat no ha sigut l’esperat, i per tant, a continuació, hem fet tot un seguit d’activitats que ens han ajudat a relaxar-nos, a treballar la nostra veu, la nostra respiració  i la nostra projecció per després cantar de nou la cançó i notar la diferència.

Les activitats que hem fet han sigut les següents: l’exercici de 4 grapes, l’exercici de cap a terra i l’exercici de la pantalla i/o la cistella.

L’exercici de posar-nos en 4 grapes i bordar com gossos, ha sigut molt graciós, a tots ens ha fet molta vergonya, però després hem entès la seva utilitat.

L’exercici de cap a terra també ha sigut molt interessant, ja que, personalment, m’ha permès entendre com és d’important ser conscients de cap a on volem projectar la veu.

Finalment, hem dut a terme l’exercici de la pantalla i/o la cistella i per acabar la sessió hem tornat a cantar la cançó de l’inici de la classe, el resultat ha sigut totalment diferent i he quedat molt sorpresa, és increïble com la veu pot canviar si la treballes.

Fer Cos i Veu presencial és totalment diferent! Ha estat una molt bona experiència!

SESSIÓ 3

 Avui hem iniciat la classe amb la següent frase:

Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cen-peus no va saber caminar.

Proverbi xinès

Tot seguit, hem començat a treballar l’estructura bàsica del cos i l’esquema corporal, que amb el seu control ens permetrà projectar la veu de manera correcta.

Per posar en pràctica la teoria hem fet dues activitats “El plom” i la “R”. L’activitat de la “R” ha sigut molt divertida i útil!

Després, en petits grups, hem treballat de nou la cistella i aquest cop hem introduït la pantalla. Dient la frase “cega, cega, lliga, lliga, porta el blat a la botiga” hem pogut practicar la projecció de la veu.

Abans, però, quan hem parlat sobre la projecció de la veu, ens ha sorprès molt a tots saber que la veu comença el seu recorregut al ventre i no pas a les cordes vocals. Hem fet petites comprovacions i fàcilment ens hem adonat! (Ara entenem el perquè de la frase d’avui...).

Conèixer el nostre cos és essencial per tenir un bon control de la nostra veu.